Què fer quan es mor el teu gos

Ningú et prepara per a les hores següents. Se t'acumulen decisions que no havies pensat mai, en el pitjor moment per a pensar res, i amb gent esperant una resposta.

Això és el que cal fer i en quin ordre. Sense pressa, perquè gairebé res corre tant com sembla. Tot el que segueix val igual si qui ha mort és el teu gat.

Les primeres hores

Si ha estat a la clínica, pots quedar-te amb ell. No hi ha un temps estipulat i ningú no et farà fora. Si necessites vint minuts a soles a la sala, demana'ls: és una petició normal i hi estan acostumats.

Si ha estat a casa, tampoc cal córrer. Pots trucar al teu veterinari l'endemà si ha estat de nit. Estira'l al seu lloc, sobre una manta, a l'habitació més fresca de la casa.

I si hi ha alguna cosa que vulguis conservar d'ell, aquest és el moment: un floc de pèl, la seva empremta. Després ja no es pot.

Què passa amb el seu cos

Hi ha dues opcions reals, i totes dues les gestiona la clínica o una empresa d'incineració:

• Incineració col·lectiva. S'incinera amb altres animals i no es retornen les cendres. És l'opció més econòmica.
• Incineració individual. S'incinera sol i et retornen les seves cendres, normalment en una urna, al cap d'uns dies. Costa més.

Pots demanar ser present en alguns crematoris. No tothom vol, i no cal voler-ho.

Sobre enterrar-lo a casa o al camp: està regulat i a la majoria de municipis no està permès, perquè legalment el cos d'un animal és un subproducte d'origen animal i té la seva normativa. Abans de fer res, pregunta al teu ajuntament. No és un tràmit romàntic, però evita un disgust afegit.

El microxip: tens un mes

Això s'oblida sempre i després dona problemes. La mort cal comunicar-la al registre d'identificació en un termini de 30 dies. Si no, el teu animal continua constant com a viu i tu com el seu responsable.

La bona notícia és que gairebé mai ho has de fer tu: ho tramita el veterinari o el crematori amb el certificat de defunció o el d'incineració. Pregunta-ho abans de marxar, i així t'ho treus de sobre.

Si et toca fer-ho, necessites el teu DNI, el número de microxip i un d'aquests dos certificats. Cada comunitat té el seu registre i estan connectats entre si. A Catalunya en conviuen dos, ANICOM, que és l'obligatori de la Generalitat, i AIAC, el del Consell de Col·legis Veterinaris; el teu animal pot estar en un, en l'altre o en tots dos, així que convé confirmar-ho abans.

Aprofita per a mirar també l'assegurança, si en tenies, i el cens municipal.

Els altres animals de la casa

Se n'adonen. Busquen, esperen a la porta, deixen de menjar uns dies.

Molts veterinaris recomanen deixar que vegin i olorin el cos abans que se l'emportin. No és morbós: els estalvia setmanes buscant algú que no tornarà. Si pots fer-ho, fes-ho.

Després, mantén els seus horaris i els seus passejos. La rutina és l'únic que els sosté, igual que a tu.

Els nens

Digues-los la veritat, amb la paraula que és: s'ha mort. Evita «s'ha adormit» o «ha marxat de viatge». Un nen que sent això pot acabar tenint por d'adormir-se, o esperant durant mesos que torni.

Deixa'ls acomiadar-se si volen, i deixa'ls no fer-ho si no volen. I deixa'ls veure't plorar: és la manera més directa d'ensenyar-los que trobar a faltar no és una cosa que calgui amagar.

Les seves coses

No hi ha cap pressa. Cap.

Hi ha qui recull el menjador aquella mateixa nit perquè no suporta veure'l, i qui deixa el seu llit al mateix lloc durant un any. Les dues coses estan bé i no diuen res de quant l'estimaves.

L'únic que jo faria aviat és apartar el que vagis a conservar del que vagis a donar. El seu collar, la seva manta, la seva joguina de sempre. Guarda'ls junts en una caixa, encara que no sàpigues encara què faràs amb ells. Prendre aquesta decisió d'aquí a sis mesos és molt més fàcil que prendre-la ara.

El dol és real, encara que gairebé ningú el tracti així

Tornaràs a la feina al cap de dos dies. Algú et dirà «bé, era un gos» i no ho dirà amb mala intenció. I tu et sentiràs estrany per estar destrossat per una cosa que la resta del món sembla considerar menor.

No és menor. Era qui t'esperava a la porta cada dia dels últims dotze anys. Els psicòlegs l'anomenen dol desautoritzat: una pèrdua legítima que l'entorn no reconeix com a tal, i que per això fa més mal i es cura pitjor.

Si al cap d'unes setmanes no pots amb la rutina, no dorms o no et ve de gust res, demana ajuda professional. Hi ha psicòlegs especialitzats en dol per animals i no és cap exageració acudir-hi.

El que es pot conservar

Amb el temps, gairebé tothom agraeix tenir alguna cosa seva que es pugui tocar. Tens centenars de fotos, però una fotografia es mira i ja està.

El que sol guardar-se és el seu collar, un floc de pèl i la seva empremta. L'empremta és el més semblant a ell que quedarà: la forma exacta dels seus coixinets, els solcs que se li van anar fent amb els anys, la mida real de la seva pota.

Gairebé cap clínica ho fa pel seu compte, i no tenen per què. Si t'importa, has de demanar-ho tu aquell mateix dia: de vegades tenen amb què fer-ho i de vegades no, però preguntar-ho no costa gens i no tindràs una altra oportunitat.

Si estàs llegint això per endavant, perquè el teu gos és gran o malalt però encara és aquí, la teva situació és una altra. L'empremta pots prendre-la a casa qualsevol tarda d'aquestes, sense esperar res i sense que sigui un mal moment: ho he explicat pas a pas aquí. Nosaltres venem un kit per a això, però no cal que sigui el nostre: qualsevol que porti la tinta segellada sota una làmina protectora serveix, i la seva pota no s'embruta amb cap.

Si ningú la va prendre i ell ja no hi és, no hi ha manera de recuperar-la. És l'única cosa d'aquesta llista que té termini, i per això la poso aquí encara que dolgui llegir-la.

No es passa, canvia

El primer mes és el pitjor. Després no es passa, però canvia: deixa de ser un forat i passa a ser alguna cosa que portes a sobre, que de vegades pesa i de vegades acompanya.

Passaràs per davant del seu lloc durant anys i miraràs. Això no s'arregla, i tampoc cal.

Si et preguntes per què escric sobre això, ho explico aquí.

PETJA · Barcelona