L'ORIGEN
Per què existeix PETJA
Més d'una vegada he sortit d'un veterinari amb el collar i la corretja del meu millor amic a la mà i un buit enorme al pit.
Els portes fins al cotxe contra tu, com si encara t'haguessin de portar a ell. I quan arribes a casa, els guardes en un calaix perquè no saps on posar-los.
I allà es queden.
Vaig crear PETJA perquè no volia que això fos tot el que et poguessis endur a casa.
Volia que hi hagués alguna cosa seva que poguessis mirar cada dia.
Alguna cosa que fos seva de veritat.
No una fotografia. No una il·lustració. La seva empremta. Els seus coixinets. Els seus solcs. La mida exacta de la seva pota. Una empremta és única. Com ho era ell.
Per això treballo amb clíniques veterinàries. Perquè, en aquell moment —el pitjor—, puguis sortir d'allà amb alguna cosa més que el seu collar: la seva empremta, presa allà mateix, abans d'acomiadar-vos.
Però no has d'esperar a necessitar-la.
La pots prendre molt abans. Un dimarts qualsevol a la tarda, al terra del menjador, amb ell ajagut al teu costat sense entendre gaire bé què estàs fent.
Si vols saber com, ho he explicat pas a pas en aquesta guia.
No cal esperar a perdre'l per guardar la seva empremta.
L'empremta de Curvy, el meu bulldog, està emmarcada a casa meva. Hi passo pel davant cada dia. I sé exactament què se sent en veure-la.
Faig això jo sola, a Barcelona. Cada làmina passa per les meves mans, una a una. La reviso abans de guardar-la a la seva caixa perquè sé on va: a casa d'algú que vol conservar alguna cosa que estima.
I per això no em permeto enviar alguna cosa que jo mateixa no voldria tenir a la meva.
Això és PETJA.No hi ha gaire més.
Només la idea que, quan arribi el dia, et puguis endur alguna cosa que continuï sent seva.
PETJA · Barcelona